Comentari de text
I
tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment
congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell
parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en
blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i
juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la
tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.
No
hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja
no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja
no avançava ni tampoc anava enrere.
Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:
- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.
- Enlloc.- Es respongué.
Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.
1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?
-Tracta sobre el temps,que qualcú va fer xisclar el dits i tot duna es va aturar el món. Tot es va quedar bloquetjat l'aigua ja no corria ni amunt ni avall. Tot és va aturar a jo em pareix molt fictici això de que no puguin tornar a possar en marxa el món.
- Ma sorpres que no poguessin possar el món en marxa.
1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?
-Tracta sobre el temps,que qualcú va fer xisclar el dits i tot duna es va aturar el món. Tot es va quedar bloquetjat l'aigua ja no corria ni amunt ni avall. Tot és va aturar a jo em pareix molt fictici això de que no puguin tornar a possar en marxa el món.
- Ma sorpres que no poguessin possar el món en marxa.
Cues d'estels
Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o
nit? Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el
moment del dia que més t'agradi, també un poema.
El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.
El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.
CUES D'ESTELS
Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors.
Cues d'estels. S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta: algú que et faci d'acompanyant, que et digui coses a cau d'orella i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica: vols que m'arribin els teus perfums i amb els teus ulls plens de melangia vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada: el teu cor es va enamorar de mi pro tu ets al cel i jo estic en terra i no veus camins que ens puguin unir. Però, oh! no et desesperis, pàl.lida lluna, jo sé un camí que podràs seguir: va fins la vall, entre les muntanyes, i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi. Pau Riba
M'ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal•lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Pau Riba
Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors.
Cues d'estels. S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta: algú que et faci d'acompanyant, que et digui coses a cau d'orella i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica: vols que m'arribin els teus perfums i amb els teus ulls plens de melangia vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada: el teu cor es va enamorar de mi pro tu ets al cel i jo estic en terra i no veus camins que ens puguin unir. Però, oh! no et desesperis, pàl.lida lluna, jo sé un camí que podràs seguir: va fins la vall, entre les muntanyes, i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi. Pau Riba
M'ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal•lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Pau Riba
diumenge, 16 d’octubre de 2016
Sinposi pel·lícula La vida és bella
AVATAR... Increïble...
Avui hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes
experimentar el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens
decepcionats, ja que ens hem trobat davant una pel·lícula brutal per a
la vista i també per al cor. Brutal per als sentits, però també per a
les emocions. Ens ha permès veure el món amb uns altres ulls.
Avatar, dirigida per James Cameron, el mateix director de Titànic, Terminator, Bailando con lobos o El último samurai, ha
aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara
que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma
de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat
l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè
esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al
principi, ja que, per a nosaltres, sí que ha estat un avenç i una nova
forma de veure cinema, i n'hem sortit encantats.
Podríem dir que és una pel·lícula de ciència ficció, però
també és d'acció i a més, s'hi explica una gran història d'amor. És la
creació d'un món nou, capaç de confondre amb la realitat. No només és
imatge, sinó que també hi ha història, encara que, des del punt de vista
narratiu, no és res de l'altre món. Les vestimentes digitals dels
"avatars" són espectaculars i els efectes especials, també.
El que crida molt l'atenció és la millora tecnològica, la
interacció entre personatges digitals i reals, la meticulosa creació
d'un medi ambient artificial i la potència desmesurada dels efectes
especials, que et posen els pèls de punta més d'una vegada. També els
escenaris colorits, d'una bellesa que captiva. També unes escenes
d'acció impressionants, batalles èpiques, el so extraordinari i una
banda sonora molt adequada i que ajuda molt a que t'arribi per tots els
sentits.
Tot i que la història que s'hi narra és tòpica (Sempre agrada
trobar tòpics a pel·lícules tan diferents), no deixa de ser
interessant. Es perceben crítiques al militarisme, a l'imperialisme, i
això ja em va bé i, fins i tot, al capitalisme. És un cant a l'ecologia,
la pau i a la connexió interior entre tots els sers.
Hi ha un paral·lelisme amb el món actual que es va
deshumanitzant. És increïble veure com els indígenes defensen el seu
poble i la seva terra, amb ungles i dents, molt lluny, per exemple, del
que passa a Mallorca en què, la gent nadiva no ho fa. Avatar reflecteix molt bé el que significa la unió entre la terra, els animals i les persones.
El protagonista arriba a un nou món amb una missió, però
perceb la bellesa d'aquest nou món i la noblesa de la seva gent, a
través de les ensenyances d'una de les seves habitants i de les seves
pròpies vivències, i això fa que se n'oblidi, de la missió, i vulgui
iniciar una nova vida.
Vos la recoman!!!
1. Aquesta és la sinopsi de la pel·lícula Avatar. Ara fes la sinopsi de la pel·lícula La vida és bella.
Comprensió lectora
Lectura 1
No toca de peus a terra, la Terra!
Darreres notícies! La bola del món ha fet unes declaracions
sensacionals! Com que ja fa molts anys que gira i gira sense pa-
rar està ben marejada, i, com que mai ningú no li ha agraït que
fes aquesta feina tan monòtona, ha decidit fer vacances.
Aquell mateix vespre a casa de la Paula i en Pau també mira-
ven la televisió. Tots dos germans, engrescats per la notícia, tam-
bé volien fer vacances. Però la mare els va dir:
–Vosaltres ja n’heu fet, de vacances. Ara li toca a la Terra,
pobreta!
Ningú no s’imaginava que a partir d’ara no existiria ni el dia ni la
nit com abans, ni que els matins i els vespres durarien el mateix,
perquè la Terra ja no girava: feia el que li donava la gana!
La TERRA portava una vida de senyora: prenia el sol, no feia res
i només s’engreixava de manera que els països es van anar dila-
tant i les ciutats també es van eixamplar. Aleshores els habitants
de la TERRA tardaven més temps per desplaçar-se d’un lloc a un
altre.
Els terrestres es cansaven de caminar tant i sempre anaven
amb un pam de llengua fora. La Paula i en Pau, com tots els nens
del món, solien arribar tard a l’escola, perquè dia per altre
s’allargava el camí. Però estaven molt contents, perquè ara te-
nien més espai per jugar: els patis eren immensos, els carrers
amplíssims i les cases també s’havien tornat grandioses.
El món s’havia convertit en un gran desori, tot funcionava ma-
lament. Però a la Paula i a en Pau tot allò els divertia molt.
I vet aquí que un bon dia, la Terra es va cansar de prendre el
sol i va fer bufar els vents de l’hivern. Així va ser com els habi-
tants de la Terra van saltar d’un llarguíssim estiu a un sobtat hi-
vern, sense passar per la tardor. Va començar a nevar, nevar, i va
fer fred de debò.
No toca de peus a terra, la Terra!
ACTIVITATS
Lectura 1: No toca de peus a terra, la Terra!
1 Contesta les preguntes següents:
a) Per què va parar de girar la Terra?
Perque mai ningú no li ha agraït que fes aquesta feina tan monòtona, ha decidit fer vacances.
b) Per què arribaven tard a l’escola la Paula i en Pau?
Perque el dia es va allarga.
c) Què li va passar a la Terra quan es va constipar?
Que va passar de estiu de fer molta a calor a l'hiver de nevar i nevar sense oasar per la tardor.
d) I aleshores, com eren els països?
e) Què va fer la gent per solucionar el problema?
2 Explica i opina: T’ha agradat aquesta lectura? Per què?
Si,perque és animada i tracta de algo fictici però també real perque la terra també necesita unes vacacions.
VOCABULARI
3 Explica el significat de l’expressió amb un pam de llengua fora:
Que algo costa de fer-lo o que esta cansat e fer algo per exple:de tant de correr tenc un pam de llengua fora.
4 Fixa’t que aquestes paraules volen dir quasi el mateix. Completa les frases
amb la paraula més adequada:
dilatar
ampliar
estarrufar
eixamplar
• Amb la calor,s'han diltat els rails es van .
• Van la carretera amb dos carrils més eixamplats .
• Va anar a la perruqueria i li van estarrufar els cabells.
• Ha el ampliat text després de consultar l’enciclopèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada