1. Resume el contenido del poema. También haz un análisis formal del mismo (estrofas, versos, rima...)

1. Resume el contenido del poema. También haz un análisis formal del mismo (estrofas, versos, rima...)

   

  

A disfrazar la luna

(Gloria Almendáriz)

Ya está ahí el carnaval
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar. 
La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata. 
¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa. 
La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China. 
Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está. 

Tracta sobre el carnaval 
estrofes:6
versos:3
riima:asonant

La il·lustració és d'Aileen Leijten.

Comentari de text

  1. Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament.
 

Es cualquier forma de maltrato psicológico, verbal o físico producido entre escolares de forma reiterada a lo largo de un tiempo determinado tanto en el aula, como a través de las redes sociales, con el nombre específico de ciberacoso.

 
  2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...
"Lo mío comenzó en primaria, cuando tenía 7 años y cambié de colegio. Yo me comportaba normal, como lo había hecho siempre, pero un grupo de compañeras me tomó manía. Daba igual el lugar, ya fuese en el aula, en el patio o en los vestuarios del colegio, porque en todos ellos me arrinconaban y me insultaban: que si olía mal, que si era fea, que si no sabía vestir...
De tantas veces que me lo dijeron, me costó mucho convencerme de que no era así, incluso hasta un tiempo después de que dejaran de acosarme. Este es uno de los grandes problemas del acoso, y es que cuesta mucho trabajo recuperarse. En mi caso, he superado las secuelas más graves, pero en ocasiones todavía me pongo nerviosa al recordar todo aquello. Para mí es como una herida que aún está cicatrizando y que duele un poco al tocarla.
Tras los insultos, el acoso pasó a ser más físico: me robaban el desayuno y llegaron a lanzarme un pupitre. Por ejemplo, hubo un día en el que mis compañeras, después de clase de gimnasia, empezaron a lanzarme papel higiénico mojado. Me escondí en un baño, pero ellas me lo siguieron lanzando por encima de la puerta. En aquellas ocasiones me quedaba quieta, no sabía cómo reaccionar. Además, no me atrevía a decírselo a nadie por sus amenazas: 'Como se lo digas a alguien, sufrirás el doble', me decían. Así que mis padres no se enteraron hasta que mis primas se lo contaron.
En mi caso, logré superarlo al cambiar de colegio y al coincidir con una tutora que estaba muy involucrada en la lucha contra el acoso escolar. Ella nos habló abiertamente del problema y decidí contárselo. El hecho de haber tenido una profesora sensible fue decisivo en mi caso
 3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què?

Comentari de text

   MALEÏT MAL DE CAP

Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.

S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.

Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.

Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.

El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.

Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop  de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.

Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.

                        Carolina Ibac

1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest tema

2. Explica el contingut del text.

Tracta de una dona que se aixeta un dia amb mal de cap i intenta fer les coses com sempre i despres de se li va llevar

3. Opinió persona

Me pareix be les metafores que utilitza 

DONA D'AIGUA

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

Les dones d'aigua (també dites dones de fum i d'aigua, encantades, aloges, goges o paitides) són éssers de la mitologia catalana,^[1] figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.
 

L’origen d’aquest mite és anterior a la dominació de Catalunya per l’Imperi Romà i és desconegut en gran mesura, arribant fins a l’actualitat influït per esdeveniments i creences poste

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua

 

Una vegada, temps era temps, a Can Prat hi havia un amo poderós que governava amb intel.ligència terres, espessoralls i ramats. Tothom és sabedor, per aquella contrada del Montseny, que Can Prat és una casa antiga que té més de cinc-centes quarteres de bosc i cent noranta de terra campa i prats frescals. En aquella època, a més, li feien censos de domini dotze masos petits i arreu de la muntanya, posseïa altres set masoveries que habitaven bona gent pagesa.

A l'amo de Can Prat li esqueia, a vegades, de caminar per les rouredes. Coneixia el que vol dir el vent quan passa pel cim dels pollancres.

Copsava el bordar dels gossos, a l'hora vespertina, entre els suros i els aulets o el dring a penes audible, del ramat que va cap a la cleda. Com que era un home triscador, sovint se li feia de nit ben enllà dels dos turons que atermenaven la seva propietat i, encara amunt i amunt, pujava- segur de pas-, sota la celístia variable, tiranys i migs camins fins a les engires de la Vall de Santa Fe, on hi ha la gran penombra.

Un dia, doncs, bo i fent una d'aquestes passejades de ranvespre, succeí que l'amo de Can Prat va arribar al topant mateix del Gorg Negre, allà a les aigües insondables, quan era ja la mitjanit d'un pleniluni total i claríssim. El gorg era quiet i exànime. Ni un bri d'aire pel brancatge dels vímets. Ni un fresseig d'animal. Ni cap altra guspira que no fos l'esplendor de l'astre nocturn que l'emplenava. Hi havia quelcom de pesarós i estrany i, amb una mica de fatic a les cames, l'amo de Can Prat va asseure's al bell costat de l'aigua, sobre una pedra inclinada. Llavors, de primer confusament, i després nítida i precisa, va aparèixer, mig submergida en el líquid del gorg, la figura meravellosa d'una dona nua que, lenta i abstreta, es pentinava la cabellera, rossa com l'or, amb una pinta fulgurant. L'amo de Can Prat no havia vist mai una perfeccció com aquella, ni tampoc no hi ha paraules per a explicar-la. Cap home no hauria pogut resistir tal torbadora bellesa.

Lànguidament, la dona, amb els braços ben alçats, es passava la pinta mentre, baixet, anava cantant no sé quina esquerpa melodia. I els ulls!: verdíssims, ten- dres i manyacs, però llunyans, llunyans com si encara contemplessin, en la perduda ratlla de la foscor del bosc, un país de segures i perfectes formes.

De sobte, la dona va esguardar-lo fit a fit i, en aquell instant precís, ell va compren- dre que ja l'estimava com mai no havia estimat ningú i que el seu destí quedava junyit al d'ella, sense remei. I era desig i era contemplació i voluntat i orgull i audàcia el que sentia admirant aquella cara adorable i el cos provocador.

L'amo de Can Prat va preguntar-li com se deia, però la dona, sense deixar de mirar-lo, no contestà. I diu la contalla que, durant una bona estona, l'amo li anava fent preguntes i ella sols l'observava amb els seus ulls de maragda jove sense dir ni un mot, però que, al final, va arribar un moment en què, tímida i calmosa, explicà que era donzella de riu, no pas mortal, però tampoc immortal i que obeïa una llei de vida i costums ben diferents dels humans; que la seva abraçada, en aquell lloc pregon esdevenia perillosíssima perquè tenia el costum de negar els homes que pel pleniluni la volien aconseguir. També diu que la veu de la dona vibrava com el so d'una campana marina i que el seu accent recordava modula- cions d'un altre món, potser d'aquell que alguns han conegut en una existència feliç i primitiva.

Fou enraonia d'amor la d'aquella nit singular. L'home, presoner del lloc i de l'hora, demanà a la nimfa, amb insistència, que volgués a acceptar de ser la seva esposa i li oferí compartir la casa, la terra i la riquesa que ell tenia per tota la contrada, com a penyora de la seva voluntat. Ella, però, sentia angúnia de deixar la somnolenta protecció de l'indret on havia estat engendrada i d'endinsar-se en una nova vida que desconeixia del tot. Havia sentit parlar de la inconstància dels humans, de llurs desequilibris i rudesa, de la cobdícia esvalotada.

No obstant així, també hi havi en aquella dona d'aigua un cansament de la freda certitud del seu medi vital i, d'altra banda, s'adonava que l'home cepat que tenia al davant li agradava molt, de manera que, en conclusió, va acordar de maridar-se amb l´única reserva-que fou confirmada i jurada allí mateix per l'amo de Can Prat- que mai de mai, en cap circumstància ni per cap raó, ell no li recordaria, ni en públic ni en privat, l'origen fluvial d'on ella dimanava ni tampoc no l'escarniria amb paraules ni expressions que la concernissin.

I fou d'aquesta manera - segons diuen- que la dona d'aigua va arribar a ser senyora i majora de Can Prat, legítima i amant esposa, assenyada consellera, disposta i respectada propietària, junt amb el seu marit, de molta prosperitat i que, encara més, feu augmentar el poder de la família fins al punt que el nom d'en Prat de Gualba, resultà altament considerat en el palau del mateix comte de Barcelona i, enllà la Mediterrània, en totes les terres, illes i consolats de Catalunya. També m'han explicat com a cosa certa que del matrimoni naixeren dos fills, un nen i una nena, els quals guardaven gran semblança de visatge amb la seva mare i que anaven creixent ferms i espigats enmig de tot aquell benestar. Passaren els anys. Després de la calda, amb els seus esplets, venia la tardor vermella: més tard l'hivern xiuladís i tothora sortia alegre fum de la llar de Can Prat. La primavera sobtava amb el vol de les pasqüetes i home i dona, agafats de la mà, contemplaven llavors els dolls d'aigua vital que regalimava de la muntanya.

A vegades, però, a Penya Negra, a l'altra banda de la planassa, hi feia niu un déu mesquí que sotjava inquietament l'hora de la fallida: un maligne geni del lloc, sense nom ni aspecte coneguts, promotor de malvestats de tota mena i cos dels diables que bullien dins les aigües sinistres; autor, potser-qui ho sap- de la desgràcia que estava a punt de produir-se i, això sí que és ben segur, no pas estrany, d'alguna manera, al que ara explicaré:

Doncs heus aquí que un mal dia, quan l'amo de Can Prat i la seva dona mesuraven una bona terra que calia preparar, van començar a disputar sobre el cultiu que allí fóra més adient. Li semblava a l'amo que seria bo de sembrar-hi blat de xeixa, d'aquell esplèndid de llevar i molt valuós al mercat. La dona, en canvi, argumentava en contra i deia que el terrer no hi era pas propici i que, segons ella, el moresc amb les seves reblertes panolles convenia molt més. Raons i raons de l'un i de l'altra anaren punjant de to fins al punt que el marit, enfadat, ple de vehemència i oblidant el jurament que havia fet ja feia anys, reciminà a la muller amb grans crits- que ressonaren per muntanyes i turons- dient-li que, al cap i la fi, poc podia ella entendre de sementeres ni d'anyades perquè no era pas cap altra cosa que una pobra dona nascuda i treta per ell mateix de l'aigua del riu. Ho acabava de fer i ja se'n penedia; però qui pot fer tornar enrera una paraula funesta? El mal ja era fet. La desgràcia, infal.lible, i esbarriat del tot l'encanteri.

La dona d'aigua, en sentir els mots prohibits, fugí ràpidament cap als fondals del Gorg Negre, sense que l'amo de Can Prat pogués aturar-la. Corria i corria com si fos enduta d'un torb sinistre, fins que va desaparèixer. Ell decaigut, i sense esma, se n'anà cap a casa, mentre, des e la coma de Morou fins al turó d'en Berenguer Mort, el cel s'espesseïa de nuvolades furioses.

I diu que l'amo de Can Prat mai no tornà a veure la seva dona; que ferreny i alent com era, moltes vegades durant el dia, s'encaminava al gorg i la cridava; que féu sortilegis i prometences a les deïtats que governen aquell lloc, sense cap resultat; que anava i venia, frenètic, de la casa al gorg i del gorg a la casa, fent i desfent el camí, plorant com una criatura, mirant de descobrir-la quan ella no s'ho esperé: que es passava hores i hores en una finestra de ponent del seu mas guaitant l'indret d'on havia fugit i que, de nit, quan la lluna era plena, prou volia sortir de la casa per anar a trobar-la a la ribera del turmentós estany però que, cada vegada que ho provava, li venia una gran son i queia , com cau un cos mort, damunt l'escó de la llar i s'adormia profundament fins a l'alba.

També expliquen que la dona, quan l'amo, envaït d'aquella postració, no se'n podia adonar, entrava amb cautela a la masia, anava a la cambra dels seus fills i els acaronava i els besava molt dolçament, s'hi quedava una bona estona, dreta i sol.lícita, cantant la seva cançó i que, abans de sortir, deixava caure unes llàgrimes brillants dessobre la gran taula de castanyer del menjador, llàgrimes que, l'endemà, convertides en raríssimes perles de gran valor, recollia, esbalaït, l'amo de Can Prat, sense saber-ne la procedència. Així fou com, malgrat la tragèdia, s'enfortí encara més i més la puixança de la casa durant molt de temps.

4. Per què eren perilloses?

 

Perque si les miraves als ulls te tornaves pedra

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

dilluns, 9 de gener de 2017

Refranys d'hivern

De nou l'hivern, de nou el vent, les boires, la pluja i la neu; de nou el fred s'ensenyoreix del temps. Fred i neu tot en un. I el nostre refranyer sempre a punt per recordar-nos la saviesa popular sobre la la neu -com ja hem vist al blog en un altre post de refranys de la neu- i el bé o mal que produeix, sobretot al camp.

1. Tria els 5 que més t'agradin,  els penges al teu blog amb una imatge adient per a cada un i n'expliques el seu significat.

Blanc com la neu: que esta molt blanaca

 Bromes en rodó, vent o neu en abundor:

 
Refranys hivernals sobre la neu:

A la neu de març tots els vents li són contraris
A la panxa del bou ni neva ni plou
A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva
A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
A on n'hi ha neu no hi aneu
A punt de neu
A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu
A sant Anton, la neu ja té cames
A torrar neu!
A Tots Sants, neu en els alts
Aigua de desembre, és neu sempre
Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
Aire de baciver, la neu al darrer
Això són neus d'antany
Al gener la neu s'assenta com un cavaller, al febrer fuig com un ca llebrer
Amb neu de gener, cap any és groller
Any d'abelles, any de neus
Any d'avellanes, any de neu
Any de neu, any d’olives
Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
Any de neu, any de gra
Any de neu, any de moc
Any de neu, any d'oli
Any de neus tardanes, any de pedregades
Any de rosada, any de forment
Any de rovellons, neu fins als collons
Any de set nevades, blat per les teulades
Blanc com la neu
Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre
Bona és la neu quan ve al seu temps
Bones són les nevades quan mantenen les gelades
Bromes en rodó, vent o neu en abundor
Créixer com una bola de neu
Cap d'Any nevat, bon any assegurat
Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat
Cel aplomat, neu a muntanya

Cel de panxa de burra, neu segura
Com de neu fosa
Com era de neu, es desfeu
Créixer com una bola de neu
Cuidar-se'n com les neus d'antany
De la neu de febrer, com l'aigua dintre d'un paner
De l'any de la neu
Desembre nevat, bon any assegurat
Desembre, gelat i nevat
Desfer-se els quartos a la mà com la neu
Després de la gelada, ve la nevada
Dia de sol, vespra de neu
El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar
El fred i la neu no es queden al cel
El març marcejava i l'abril aigua nevava
En Nadal, neu en la serra i pau en la terra
En temps de neu, un all val com un cavall
Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
Ésser blanc com la neu
Febrer, neu en darrer
Fer-se com una bola de neu
Fondre's com la neu
Forta aigualada, parenta de la nevada
Fred i neu, per Sant Andreu
Fredeluga per l’octubre, neu segura
Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat
Hivern de gelades, collita assegurada
Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella
La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
La neu de febrer marxa com un gos llebrer
La neu de gener tot l'any va bé
La neu de l'Advent, gela fàcilment
La neu de Nadal de femada val
La neu de sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu
La neu, pel qui la veu
Les rosades aturen les nevades

DONA D'AIGUA

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

4. Per què eren perilloses?

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

dilluns, 9 de gener de 2017

Refranys d'hivern

De nou l'hivern, de nou el vent, les boires, la pluja i la neu; de nou el fred s'ensenyoreix del temps. Fred i neu tot en un. I el nostre refranyer sempre a punt per recordar-nos la saviesa popular sobre la la neu -com ja hem vist al blog en un altre post de refranys de la neu- i el bé o mal que produeix, sobretot al camp.

1. Tria els 5 que més t'agradin,  els penges al teu blog amb una imatge adient per a cada un i n'expliques el seu significat.


Refranys hivernals sobre la neu:

A la neu de març tots els vents li són contraris
A la panxa del bou ni neva ni plou
A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva
A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
A on n'hi ha neu no hi aneu
A punt de neu
A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu
A sant Anton, la neu ja té cames
A torrar neu!
A Tots Sants, neu en els alts
Aigua de desembre, és neu sempre
Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
Aire de baciver, la neu al darrer
Això són neus d'antany
Al gener la neu s'assenta com un cavaller, al febrer fuig com un ca llebrer
Amb neu de gener, cap any és groller
Any d'abelles, any de neus
Any d'avellanes, any de neu
Any de neu, any d’olives
Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
Any de neu, any de gra
Any de neu, any de moc
Any de neu, any d'oli
Any de neus tardanes, any de pedregades
Any de rosada, any de forment
Any de rovellons, neu fins als collons
Any de set nevades, blat per les teulades
Blanc com la neu
Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre
Bona és la neu quan ve al seu temps
Bones són les nevades quan mantenen les gelades
Bromes en rodó, vent o neu en abundor
Créixer com una bola de neu
Cap d'Any nevat, bon any assegurat
Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat
Cel aplomat, neu a muntanya

Cel de panxa de burra, neu segura
Com de neu fosa
Com era de neu, es desfeu
Créixer com una bola de neu
Cuidar-se'n com les neus d'antany
De la neu de febrer, com l'aigua dintre d'un paner
De l'any de la neu
Desembre nevat, bon any assegurat
Desembre, gelat i nevat
Desfer-se els quartos a la mà com la neu
Després de la gelada, ve la nevada
Dia de sol, vespra de neu
El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar
El fred i la neu no es queden al cel
El març marcejava i l'abril aigua nevava
En Nadal, neu en la serra i pau en la terra
En temps de neu, un all val com un cavall
Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
Ésser blanc com la neu
Febrer, neu en darrer
Fer-se com una bola de neu
Fondre's com la neu
Forta aigualada, parenta de la nevada
Fred i neu, per Sant Andreu
Fredeluga per l’octubre, neu segura
Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat
Hivern de gelades, collita assegurada
Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella
La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
La neu de febrer marxa com un gos llebrer
La neu de gener tot l'any va bé
La neu de l'Advent, gela fàcilment
La neu de Nadal de femada val
La neu de sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu
La neu, pel qui la veu
Les rosades aturen les nevades

Marinets sobre gelada, pluja o nevada
Moixons arramadats, neu pels serrats
Nadal nevat, anyada de blat
Nadal nevat, cara de gat
Nadal nevat, estiu regalat
Nadal nevat, maig regalat
Nadal nevat, primavera regalada
Neu a la muntanya, fred a la plana
Neu a l'abril, pedregades a l'estiu
Neu en terra, borrasca en mar
Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig
Neva a Madrid, neva a la plana de Vic
Nevar a l'agost
Nevar con si caigueren tovallons
Ni Nadal sense nevada, ni Carnestoltes sense lluna, ni Quaresma sense pluja
Ni plou ni neva
No hi ha Candelera sense neu ploranera
Pasqua nevada, primavera gelada
Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques
Per la Candelària, neu o aigua
Per Nadal moquina i neu per veïna
Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural
Pluja al pla, neu a la muntanya
Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja
Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res
Si plou en juliol, hivern de neu
Si tenim oli i pa, ja pot nevar
Sol i neu, riquesa del pagès
Tan fred com neu
Tinc els peus com la neu
Tot bé que no ve de Déu se fon com se fon la neu
Val més una bona nevada que una bona plujada
Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada
Ventada de Sant Andreu, Nadal tapat de neu

Podeu llegir molts més refranys sobre la neu al blog Refranyer Temàtic de Víctor Pàmies. Tal vegada també us interessaran els refranys de l'hivern, els refranys del mes de gener i els refranys de sant Antoni que podeu llegir en aquest mateix blog.

Les il·lustracions són de Cathy Horvath.

Marinets sobre gelada, pluja o nevada
Moixons arramadats, neu pels serrats
Nadal nevat, anyada de blat
Nadal nevat, cara de gat
Nadal nevat, estiu regalat
Nadal nevat, maig regalat
Nadal nevat, primavera regalada
Neu a la muntanya, fred a la plana
Neu a l'abril, pedregades a l'estiu
Neu en terra, borrasca en mar
Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig
Neva a Madrid, neva a la plana de Vic
Nevar a l'agost
Nevar con si caigueren tovallons
Ni Nadal sense nevada, ni Carnestoltes sense lluna, ni Quaresma sense pluja
Ni plou ni neva
No hi ha Candelera sense neu ploranera
Pasqua nevada, primavera gelada
Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques
Per la Candelària, neu o aigua
Per Nadal moquina i neu per veïna
Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural
Pluja al pla, neu a la muntanya
Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja
Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res
Si plou en juliol, hivern de neu
Si tenim oli i pa, ja pot nevar
Sol i neu, riquesa del pagès
Tan fred com neu
Tinc els peus com la neu
Tot bé que no ve de Déu se fon com se fon la neu
Val més una bona nevada que una bona plujada
Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada
Ventada de Sant Andreu, Nadal tapat de neu

Podeu llegir molts més refranys sobre la neu al blog Refranyer Temàtic de Víctor Pàmies. Tal vegada també us interessaran els refranys de l'hivern, els refranys del mes de gener i els refranys de sant Antoni que podeu llegir en aquest mateix blog.

Les il·lustracions són de Cathy Horvath.

Comprensión lectora

Comprensión lectora

La aventura de la cueva de las serpientes

 En mi segundo viaje a África Occidental conocí a bordo del barco a un hombre que se dirigía hacia aquellas tierras para trabajar en una plantación de plátanos. Me confesó que solo tenía miedo a las serpientes. Yo le dije que generalmente las serpientes estaban muy preocupadas por quitarse de en medio, y que era improbable que viera muchas. Esta información pareció animarle, y prometió que me avisaría si conseguía ver algún ejemplar mientras yo estuviera por el norte del país. Le di las gracias y olvidé todo al respecto.

La noche anterior a mi regreso, mi joven amigo se presentó en su coche, muy excitado. Me contó que había descubierto un foso lleno de serpientes en la plantación de plátanos donde trabajaba, y me dijo que todas eran mías, ¡con tal de que fuera y las sacara! Yo acepté, sin preguntarle cómo era aquel foso, y partimos en su coche hacia la plantación. Para mi consternación, descubrí que el foso parecía una sepultura grande, de cuatro metros de largo, uno de ancho y unos tres de hondo, aproximadamente. Mi amigo había decidido que la única forma en que podía bajar era descolgándome con una cuerda. Le expliqué apresuradamente que para cazar serpientes en un foso como aquel necesitaba una linterna. Mi amigo entonces ató una gran lámpara de parafina al extremo de una larga cuerda. Cuando llegamos al borde del foso y descolgamos la lámpara, vi que el interior estaba lleno de pequeñas víboras del Gabón, una de las serpientes más mortíferas de África Occidental, y todas ellas parecían muy irritadas y trastornadas, y alzaban sus cabezas en forma de pala y nos silbaban. Como no había pensado que tendría que meterme en el foso con las serpientes, llevaba puestas unas ropas inadecuadas. Unos pantalones finos y un par de zapatillas de goma no ofrecen protección contra los colmillos de dos centímetros y medio de longitud de una víbora del Gabón. Expliqué esto a mi amigo y él me cedió con toda amabilidad sus pantalones y sus zapatos, que eran bastante gruesos y fuertes. Así pues, en vista de que no podía encontrar más excusas, me até la cuerda a la cintura y empecé a descender al foso. Poco antes de llegar al fondo, la lámpara se apagó y uno de los zapatos que me había prestado mi amigo, y que me estaban demasiado grandes, se me cayó. Así que allí estaba yo, en el fondo de un foso de tres metros de profundidad, sin luz y con un pie descalzo, rodeado de siete u ocho mortíferas y extremadamente irritadas víboras del Gabón. Nunca había estado más asustado. Tuve que esperar en la oscuridad, sin atreverme a moverme, mientras mi amigo sacaba la lámpara, la llenaba, la volvía a encender y la bajaba de nuevo al foso. Solo entonces pude recuperar mi zapato. Con luz abundante y ambos zapatos puestos me sentí mucho más valiente, y emprendí la tarea de atrapar las víboras. En realidad era bastante sencillo. Con un bastón ahorquillado en la mano me aproximaba a cada reptil, lo sujetaba con la horquilla y luego lo cogía por el dorso del cuello y lo metía en mi saco de serpientes. Había que tener cuidado de que, mientras estaba cogiendo una serpiente, alguna otra no se acercara serpenteando por detrás. Sin embargo, todo transcurrió sin incidentes, y media hora después había cogido ocho de las pequeñas víboras del Gabón. Pensé que ya era suficiente como para seguir adelante, así que mi amigo me sacó del foso. Después de aquella noche llegué a la conclusión de que capturar animales solo es peligroso si corres riesgos tontos.

GERALD DURRELL El nuevo Noé (Adaptación)

COMPRENSIÓN LECTORA

 1. Contesta. • ¿Qué utensilios necesitaba el protagonista para capturar las serpientes? • ¿Qué ropa era más adecuada para bajar al foso con las serpientes? • ¿Cuándo sintió el protagonista más miedo? • ¿Dónde estaban las serpientes? • ¿Cómo descubrió el protagonista ese lugar? 2. Dale un nombre al protagonista del relato y otro a su amigo. Escribe a continuación, en forma dialogada, la conversación que ambos tuvieron en el barco. 3. Gerald Durrell fue un famoso naturalista y escritor británico que fundó un zoo en el que se conservan especies en vías de extinción. Contesta. ¿Te parece acertado que se denomine a sí mismo «el nuevo Noé»? ¿Por qué? 4. Escribe una redacción de diez líneas contando la experiencia personal en la que hayas sentido más miedo. USO DEL DICCIONARIO 5. Lee en tu diccionario el significado de estas dos palabras: ¿Qué palabra explica mejor lo que hace el protagonista en el foso de las víboras? GRADACIONES 6. Ordena de menos a más profundo. Escribe una oración con cada una de estas palabras. En aquella zona, las aguas tenían una profundidad abismal. PALABRAS DERIVADAS 7. El sufijo -ífero significa «que produce» o «que contiene». Así, mortífero significa «que produce la muerte» y plumífero, «que contiene plumas». Forma palabras. • muerte mortífero • metal • pluma • petróleo • sopor • fruto • sueño • agua • carbón • coral Escribe oraciones en las que aparezcan las palabras que has escrito. Ejemplo Había muchas serpientes mortíferas.

La acentuación

Los ejercicios que encontrarás a continuación son de un nivel básico. Cualquiera que tenga un mínimo conocimiento de las reglas de acentuación debería estar en condiciones de resolverlos (y si no lo estás, deberías preocuparte). 

a) Indica cuál es la sílaba tónica de las siguientes palabras y si son agudas, llanas, esdrújulas o sobresdrújulas:

Tomate, tómate, tómatelo, anticonstitucional, camino, caracteres, consola

b) Coloca la tilde en las palabras que la necesiten:

Chimpance, master, jovenes, camión, primer, esdrújula, exámenes, referendum, tenis, duodécimo, sofa, roja, ardor, alheli, canon, cañon, mendigo, parasol, cómic, deficit, Jerico, virus, Martinez, Chaves

c) ¿Es correcta la tilde de las siguientes palabras? ¿Por qué?

Exámen, camiónes, jóven

SI,porque segun las normas tienen que llevar tilde 

d) Coloca la tilde en las palabras que la necesiten en las siguientes oraciones:

Juan contemplo aquella tráqgica lucha

¡Hombre de poca fe!

En una gondola del mar Adriático, un gallo lugubre se aparecio

Tu primo Hector es un inútil

Mariano compro un árbol en Avila

a) ¿Es correcta la acentuación ortográfica de estas palabras? Explica por qué y señala la división silábica.

1. Ro ci í to, 2. Lin güís ta, 3. Lin güís ti ca, 4. Lé e lo tú. 5. Chi i ta. 6. Chi í

no

b) ¿Es correcta la acentuación ortográfica de estas palabras? Explica por qué.

1. Truhán, 2. Él rió, 3. Bonsái, 4. Yo hui

si,perque segon les silabes esta be 

c) ¿Es correcta la acentuación de estos apellidos? Explica por qué en cada caso y marca la división silábica.

1. Sáinz, 2. Sáez, 3. Arnáiz, 4. Sáenz

sii

d) Paraguay y Camagüey se escriben sin tilde, pero ¿por qué? ¿Cuántas sílabas tienen estas palabras? ¿Qué ocurre con Taipéi? 

  pero como es un nombre propio pues no hce falta pnerle 

e) Abajo tienes destacado en negrita el apellido de un escritor español. Tiene la peculiaridad de que termina en dos oes. El acento prosódico recae en la primera de las dos. Teniendo esto en cuenta, ¿es correcto dejarlo sin tilde? Justifica tu respuesta.

Benito Jerónimo Feijoo

Si, por que es un nombre fijo

f) ¿Por qué se acentúan ortográficamente digáis y hacéis, pero no riais y lieis? ¿Cuántas sílabas tiene riais? ¿Y reíais? Esta última palabra ¿es aguda, llana o esdrújula?

3

4

g) Coloca las tildes que sean necesarias en las siguientes oraciones:

1. ¡Que cuando va a venir tu madre!

2. ¡Quien calcula compra en Sepu!

3. Cuantos tes diferentes y a mi solo me gusta el cafe

4. Si, puede que el no de mas de si

5. Solo se que se a queso (dijo una patata frita)

6. Aun asi, nunca esta de mas que sonriais

La acentuación

CONTESTA LAS SIGUIENTES PREGUNTAS:

a) ¿Cuál es la diferencia entre el acento prosódico y el acento ortográfico?

Que el prosdico és para diferenciar una palabra de otra y el grafico par decir la bien 

b) ¿Es cierta la afirmación de que todas las palabras tienen acento, pero no todas tienen tilde?

si.

c) ¿Puede tener más de una tilde una palabra? ¿Y más de un acento prosódico?

NO

d) Indica pares de palabras cuya pronunciación solo se diferencie por la posición del acento. ¿Se te ocurre además alguna terna?.

1.cómo - como 2. cuándo - cuando 3. cuánto - cuanto 

e) En la edición de 2010 de la Ortografía de la lengua española se eliminó definitivamente la tilde de palabras como guion, hui yfie. ¿Cuál es la base de esta decisión? ¿Por qué resulta coherente? porqur no hay otra palabra con el mismo significado y ademas nada mas con leerla sabes pronunciarla 

f) ¿Qué es lo que lleva a tantas personas a tildar ti?

Porque suena mucho la i ademas poqur tú lleva acento y los hace dudar

g) La tilde diacrítica se utiliza para diferenciar en la escritura dé (del verbo dar) y de (preposición). ¿Por qué no se hace lo mismo con di (del verbo dar: Yo di diez euros) y di (del verbo decir: Di la verdad) o con fue (del verbo ser: El abuelo fue picador) yfue (del verbo ir: El abuelo fue a la mina)? si se utiliza para deferenciarlo

1. Coloca tilde en las palabras que la necesiten. 

a) Solo el sabe lo que tiene en la cabeza.

b) Pues sí que te lo he advertido alguna que otra vez.

c) Yo no quiero más que 15 o 16 galletas.

d) No se si mi hermano va a venir esta tarde.

e) Tu vete con estos a dar una vuelta que yo me quedo en casa ensayando el do, re, mi, fa, sol, la, si.

f) Dile a Ramirito que le de la mitad a su hermana.

g) Ese es el amigo con el que suele tomar el te por las tardes.

h) Para mi que esta aventura nos ha de costar cara, mas no he de ser yo quien quede por cobarde.

i) Aquel es para ti (el que va marcado con la letra te).