B/V
L’ORTOGRAFIA DE B/V
S’escriu b: Davant de r o l: broma, bram, arbre, blau, bloc, amable.
Darrere de m: embenar, ambició, amb.
Alternant amb p: saber – sap, caber – cap, llobató – llop.
S’escriu v: Darrere de n: canvi, minvar, enviar, invitar, envà, enveja, invent.
Alternant amb u: escriviu –escriure, nevar – neu, meva – meu, bevia – beu.
Els imperfets d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació (cantar) acaben en v: cantava, menjaves, rentava, cuinàvem, arribàveu, marxaven.
1. Omple els espais buits del text amb b o amb v segons calgui:
La cançó de la reixa _V a tornar l'endemà i molts altres dies més. Ara passa_v a sempre pel carrer nou i cada _v_egada es para_v a a tocar la reixa. Sempre s'in_v enta_v a no v_es cançons, picant quan calia so_b re les b_arres. _V a in_v entar una cançó per cadascun dels ar_b res que _v eia al parc: el pi, l'a_v et, el cedre del Líban, l'esvelt xiprer estirat com un dit per fer pessigolles als núvols. V_a in v_entar una cançó per l'a v_inguda que puja_v a cap a la casa, pels camins que s'endinsa_v en a les verdes galeries sota els ar b_res, per l'her b_a i pels parterres florits. Però no _v a dir res del seu desco b_riment ni als seus pares, ni a la mestra, ni als companys. La reixa musical era el seu instrument secret. Gianni Rodari, El joc dels quatre cantons
2. Fes el mateix que l'exercici anterior:
ca b_re, sa b_er, plo_v ia, escri_v ia, en_v_iar, in_v_itar, en_v_ellir, con_v_icció, in_v_ent, _b_rasa, o b__ligar, _b_la v__a, om_b_ra, escla_v_a, escali_v_ada, atracti_v_a
3. Omple els buits de les frases següents amb b o v:
a) Sempre arri_b a_v_a tard a les reunions. b) A_v_ui m’he lle_v_at a les _v_uit del matí per anar a empro_v_ar-me una Exercicis de reforç 9 ga_v_ardina. c) Aquell paisatge era d’una gran _b_ellesa. d) M’he deixat el mò b__il engegat en una reunió. e) L’advocat de la família tre_b_alla en un cas de di_v_orci.
4. Emplena els buits del text següent amb una b o una v.
Al peu de la serra de Sant Patllari i molt a prop del mas Corralot, s'hi tro_b_en les misterioses Estunes. En arri_b_ar-hi ens adonem que la terra és plena d’esquerdes i que mirant a tra_v_és d’elles veiem aquestes co_v__es que s’anomenen Tunes o Estunes. En les profunditats d'aquestes esquerdes s'alça_v_en rics palaus ha_b_itats per les Aloges o Goges que la veu popular bateja_v_a amb el nom d'Encantats. Les Goges eren una mena de fades que durant el dia resta_v_en ocultes en els seus caus i que quan canta_v_a el gall a la mitjanit sortien per les _v_etes de les roques i ana_v_en a emmirallar-se a les aigües de l'Estany de Banyoles que, en aquell temps, era molt proper a les Tunes. Segons sembla les entranyes d'aquelles roques esta_v_en cobertes d'or i plata, perles i diamants i tota mena de joies. Aquests tresors resta_v_en lluny de la mirada dels curiosos i dels _b_andits gràcies a una malla fina, una xarxa de fil imperceptible, que les mateixes Goges ana_v_en filant. Però si un intrús gosa_v_a endinsar-se per les co_v_es a la recerca dels tresors no tarda_v_a a perdre l'orientació quan mira_v_a de tornar enrere abans de perdre's, definitivament, per aquell laberint de roques i arrels immenses. Algunes _v_egades els ha_b_itants dels contorns havien vist a les nits com d'aquell paratge misteriós emana_v_a una blancor finíssima que puja_v_a cap al cel. Aquell prodigiós raig de llum era atri_b_uït a les festes que tenien lloc en els palaus de les profunditats.
[Extret i manipulat de la Web de les Llegendes del Pla de l’Estany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
1. Cerca informació sobre dos d'aquests quatre grans problemes laborals i aporta'n dades concretes. Fes-ne un comentari al final de cada informació:
Agricultura :traball dell camp
ramadaria :crainaza de animals
mineria: picant en la mina per treure diamanats
silviculturapesca:pesca per la venda o consum propi
UN CRIT D'AUXILI
Uns cabells esbullats,
però no per estones de joc,
sinó per la cruesa de la vida.
Una mirada amb la innocència
perduda.
Una tristesa infinita, impròpia
de l'edat.
Una motxilla escolar buida
i un dret a rebre una educació
digna furtat.
Una justícia inexistent.
Una ajuda invisible, transparent,
com si fos intranscendent.
Un crit d'auxili al vent.
nificat del poema en general.